| Lletra | Amunt, amunt, jovent
amunt que neix el dia,
amunt, el cor content
l’amor farà de guia.
Amunt, amunt, jovent
amunt, que la sardana
portem com a present
a nostra sobirana.
Semblen moure’s de content
els pics de la serralada,
tot pren vida en un moment
tot reviu en l’encontrada.
Natura s’hi vol lluir
i també vesteix de festa
violes i romaní
clavells vermells i ginesta.
Ocells i perfum de flors
oreig de l’arbre i la planta
la boscúria li fa honors
a la Moreneta Santa.
La nit avança corrent
vol ballar una sardana
també vol estar present
als peus de la Sobirana,
La llàntia llueix brillant,
ballem la dansa darrera,
amics, anem retornant,
demà el treball ens espera.
Cantem de bon matí
la nostra gran diada
l’Aplec al Monestir
la festa assenyalada.
Amunt, amunt, jovent
amunt, que la sardana
portem com a present
a nostra sobirana.
En ales del vent, un cant,
s’escampa per valls i planes
és la Cobla triomfant
és el cant de les sardanes.
La dansa creix, es fa gran,
va saltant de serra en serra
és la sardana enllaçant
a tots els fills de la terra.
Es l’amor en cada mà
l’amic en cada mirada,
la fe en l’etern demà
és la pàtria agermanada.
La nit avança corrent
vol ballar una sardana
també vol estar present
als peus de la Sobirana,
La llàntia llueix brillant,
ballem la dansa darrera,
amics, anem retornant,
demà el treball ens espera. |
