| Lletra | Al mig del serrat
et visita l’aire,
ve de Montserrat
i et porta la flaire.
També el Llobregat
al passar t’admira,
està enamorat
i per tu sospira.
Gelosos gegants
convertit en roques,
donant-se les mans
et guarden zeloses.
Amb fe i devoció
una mà submisa,
fent toc d’oració
invita a missa,
es lloa al Senyor,
fins els ocells canten
a Sant Salvador
els seus goigs no hi manquen,
i es viu un batec
de goig que t’invita
és dia d’aplec
i s’omple l’Ermita
de rialles d’infant,
que a tu tant t’agraden,
jovent i gent gran
també t’afalaguen
la seva alegria,
joia i benestar;
avui és el dia
que més gent hi ha.
Com totes les coses,
arriba el final,
s’esmercen les roses,
mes tornen puntual. |
