| Lletra | Petit i eixerit
el meu fillet Joan.
Ell és l’alegria
la flama viva
que omple ma vida
d’amor molt gran.
Ell ens omple nostra casa
de tota mena d’estris estranys
pots, llaunes, fustes, baldufes
i amb tot juga xics i grans.
A trenc d’alba cada dia
ja el senten tots a ballar
ells es la campana del barri
que ha tothom ha de desvetllar,.
I no para en tota la jornada
de jugar, riure, córrer i saltar
ell es l’argent viu que tot ho reviu
i ningú el eixa d’estimar,
També canta i balla la sardana
com tot un sardanista gran
punteja i repunteja com cap altre
fent punts i punts, la sardana va marcant.
Quan les nits la son no clou ses parpelles
l’adormim petonejant a ses galtetes
mentre’s li cantem a baixa veu
la seva bonica sardaneta.
I quan de bell nou som a la mainada
j ens fa el nostre picarol la repicada
i així tot saltant rient i jugant
el nostre petit i eixerit es va fent gran |
