| Lletra | Passen les belles veremadores
plenes de pàmpols, com toies d’or,
i amb ses rialles eixordadores
omplen la plana de goig i amor.
Ses testes rosses, com blat de plana,
l’oreig ubriaga de dolç perfum
i ses carones de rosa ufana,
el sol les besa amb roja llum.
Passen joioses camí del poble,
puix l’aire apreta i es fon el sol,
i la més xica canta eixa cobla
que el vent s’emporta amb lleuger vol:
Veremadores
encisadores
vine a la vinya, no fa calor,
el sol no crema
i és la verema
més tèbia pi lana, i és la millor.
Canta l’alosa
tota joiosa
per la planúria de tendre encant,
vine a la plana
flonja i galana,
riurem plegades, tot veremant.
I lluny perdent-se l’estol de nines
sota les roses de l’horitzó,
l’oreig desfulla les notes fines
de sa rimada i dolça cançó. |
