| Lletra | Els dies s’escursen, les fulles groguegen;
de porpra es tenyeixen les postes de sol,
i les aurenetes per les barbacanes
fent xiscles s’ajusten per a emprendre el vol.
El llac està en calma, l’aura juganera
apenes entela son brunyit cristall
i amb sos pins i roures de marcides fulles,
els monts s’hi reflexen com en un mirall.
I fins les estrelles en la nit boirosa
guaiten a la terra amb l’esguard menys viu,
com si enyoressin la plàcida calma
i aquella serena de les nits d’estiu.
Con tot ja senyala que el mal temps s’acosta,
del dematí al vespre s’ou el grinyolar
que fan les carretes que dels prats a l’era
omplen la porxada de flairós menjar.
A punta de dia pels erms i pels rostos
els tords hi voleien cercant ginebrons;
rossinyols i tórtores temps ha que son fora
i a la pinereda ja es fan rovellons.
El ramat d’ovelles per a l’hivernada
de cap a muntanya baixen els pastors;
desen flocs i gales fadrins i donzelles,
ja son acabades les festes majors.
L’hivern ve depressa, ho diu la gelada
que els conreus blanqueja cada dematí;
del pelló despreses salten les castanyes
i seques les pinyes van caient del pi.
Després de l’hivern i les males tempsades
amb la primavera el bon temps vindrà;
no així per nosaltres que cada any que passa
tenim la certesa que no tornarà. |
