| Lletra | Quan a algun carrer hi ha sardanes
van els sardanistes a dansar,
i formant tots ells formoses anelles,
es preparen a comptar.
N’hi ha alguns de hi broden filigrana
amb llurs creacions al puntejar,
i li fem ofrena d’eixa dansa
a qui sens dubte millor ho fa.
En Ramon Abad quan hi ha sardanes
mai hi manca;
dansa tot content i fins dansant
les compta i tot.
Fa un saltironeig brandant
com una poaranca,
animant el rotllo amb els seus salts
el bon xicot.
Diu que li agraden les sardanes
airoses, de les que fan suar
com l’Aurèlia, o bé Saltant les roques
perquè amb elles salta sens parar.
Sempre el trobareu vora la Cobla,
demanant si li volen tocar
aquelles sardanes que ell recorda
que li donen aire per saltar.
Quan a algun carrer hi ha sardanes
van els sardanistes a dansar.
Sona el flabiol i la tenora,
ja comença el tible a refilar;
entren els fiscorns i tots a l’hora
fins al cop final per descansar. |
