| Lletra | Ve l’oreneta garlaire
els camins són plens de llum
i la terra pren la flaire
del més olorós perfum.
Tot reneix a nova vida
tot són flors i són cançons
el viure a l’amor convida
i esclaten dolls d’il•lusions.
Ja la noia que festeja
comença a sortir al balcó,
i ens fa sentir mitja enveja
de no ser el festejador.
Ja els ocells a voladúries
amb moixaines i petons
entrellacen llurs cantúries
i sembren volts d’il•lusions.
Ja pressentim les fontades
els aplecs ja van venint
s’acosten les enramades
que tants anys anem fruint.
Dalt del cim de la carena
el sol i bat de content,
i dintre el mar la sirena
canta cançons al jovent.
Ja esclata un cant de la terra
veu del poble català
que dintre del pit s’aferra
quan units ens dem la mà.
La refila la tenora
tot planyent-se el flabiol
és un cant que ens enamora
i brilla mateix que el sol.
Primaveral
(Sardana)
Música: Joaquim Serra i Corominas
Lletra: Manuel Bertran i Oriola
Mare de Montserrat
dolça patrona:
Vetllant la flama de l’Amant
farem rodona.
Dintre del temple, piament,
farem sardana,
enmig del vostre firmament
oh, sobirana!
No dansaran els llantions,
Madona Bruna
tal com les constel•lacions
i el sol i la lluna?
Doncs tots nosaltres dansarem
-llàntia votiva!-
com quan tornà a Jerusalem
l’Arpa captiva.
Dies de sol, dies amargs
de nostra dansa!
menin el si dels curts i els llargs
fe i esperança.
I que el goig del bell Amor
vegem finida
la dansa imperial – l’enyor
de l’alta vida |
