| Lletra | Curts:
Al dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes Lleidatans
s’aixeca un campanar fet per titans
o per homes de raça gegantina.
Llargs:
Quan guaita cap avall l’aigua veïna
del riu, li dóna espill i alhora encant
i guaitant cap amunt toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.
Pugem-hi, doncs, l’escala cargolada,
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del penjada
i amunt, amunt, ja ets dalt, ara esperit
si et sents d’àliga el cor pren volada
que ja ets a mig camí de l’infinit. |
