| Lletra | Records d’aquell molí
que són la joia venerada
i viuen dins de mi
com una flor en el jardí.
Tu ets la meva vida
record de jovenesa!
D’un altre temps més feliç
ets el somni beat i encís.
Roseret del molí joliu, joliu;
has florit a l’hora frescal, frescal
i el perfum teu ai com reviu
la bondat clara del record!
Roseret, roseret matinal
d’amor!
Sento una cançó que ve de lluny
donant goig a l’esperit.
Parla del passat enyorívol
i ple de neguit,
com una veu que devallés de l’infinit.
Escolta, noia gràcil del molí,
formosa com clar un dematí:
tu portes en els ulls la llum del cel
que encisa de veure’l tan blau,
tan llis i clar
que dona goig poder-lo mirar,
lluny dels abrulls
tal com miro els teus ulls.
Escolta, noia gràcil del molí:
et roseret del meu amor
tu l’has fet florir!.
Ha florit generosament
la prova cabal d’amor:
estimada, dolça estimada,
la més amada
que viu en mon cor,
com una flama radiant
que res la minva i es fa més constant.
Bell amor, bell amor, quin neguit
has deixat al pit!
Ai adéu molí:
et deixo lluny de mi,
més viurà el record
fins l’hora de ma fi.
Qui tenir-te aprop pogués,
ai, que no et veuré mai més! |
