| Lletra | I
No és sols als pobles i viles
on nostra dansa és ball preuat,
ja ses arrels germinadores
són en el cor de la ciutat.
Es nostra típica rodona
el xamós cercle de l’amor
i en ell hi cap la gent pagesa
com igualment el gran senyor .
oidà, oidà,
és la sardana una cadena
on jo m'hi vull empresonà.
TORNADA
Catalunya, pàtria aimada,
el bressol del meu amor ,
lluny de tu, ets enyorada
i a prop teu, ets al meu cor.
II
No sé pas que té la sardana
que fa content el cor més trist,
arreu sa música encomana
tant al més gran com al més xic.
Ni sé per que tant m'enamora
el contemplar els rotllos grans,
i al punt que sento la tenora
a una i altre dong les mans.
Oidà, oidà,
és la sardana una cadena
on jo m'hi vull empresonà.
TORNADA
Catalunya, pàtria aimada,
el bressol del meu amor,
lluny de tu, ets enyorada
i a prop teu, ets al meu cor
III
És la sardana en nostra terra
flor que ens embaluma de perfums,
ella és el símbol d'una historia,
en ella hi ha nostres costums.
Jo ja la servo dels meus avis
i amb nostres fills la servarem,
que visqui doncs la nostra dansa,
que arreu del món puntejarem!
Oidà, oidà,
és la sardana una cadena
on jo m'hi vull empresonà.
TORNADA
Catalunya, pàtria aimada,
el bressol del meu amor,
lluny de tu, ets enyorada
i a prop teu, ets al meu cor. |
