| Sardana | Margaridó |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Juncadella i Ballbé, Domènec |
| Lletra | Vull dir-te l’amor que riu en els meus ulls i el goig i alegria que hi ha en els teus rulls ombriu de melangia que el meu delit reculls. L’amor ardent que em bat el cor novell i encisador roja fornal on triomfol aixeca del foc les banderes tremolant de hauria claror són plançons d’il·lusions foc de jovenesa cada jorn amb fils d’or plasmen ta bellesa i fan dolça la mel en el rusc del meu cor. Et veig amor fervent i enamorada i em puny l’enyor febrós d’una besada. Margaridó faré d’una volada a prendre’t un petó. Dolç i gentil ets llum de primavera de un viure nou ets la penyora que dintre meu ressona amb cants d’abril per un demà juvenil fal·lera. Mon cant et donaré com els ocells tos llavis besaré com dos clavells. Les galtes s’encendran plens de llum i l’aire embaumaran amb sos perfums. I ambdós recordarem eternament el jorn que ens estimem tan dolçament el jorn que en un revolt del mon sota l’ombriu el nostre amor joiós reviu. I el nostre cor dirà un bell cant d’amor. |
| Quant. Lletres |