| Lletra | Ave Maria!
Fineix el dia.
L’or refulgent del sol és ja apagat;
un dolç repòs comença a Montserrat
i l’ocellada
dalt la brancada
fosca i esparsa
cuita a ajocar-se.
Pels grans penyals, silenciosament,
la nit misteriosa es va estenent.
El rosari ha resat tot cor fidel
i la salve ha arribat a dalt del cel.
Resta sola en l’altar la Verge Bruna
i d’una a una
el flameig de les llànties envejant,
les estrelles s’apaguen tremolant.
La muntanya s’aixeca assossegada
més que mai poderosa i encantada.
Hi ha una excelsa i profunda pietat
a Montserrat.
Oh dolça Verge Maria..
I és fos ja el dia.
És mitja nit.
Tot calla i tot somnia.
Dalt dels penyals comença una harmonia,
meravellós ressò de l’infinit.
Les estrelles titil·len amb delit.
És mitja nit.
A l’entorn de la serra sobirana
les estrelles s’apleguen, fent sardana,
tot seguint amb fervent i viu anhel
la música del cel.
La nit, serena i dolça, va avançant;
l’alta harmonia creix i es va eixamplant.
Entre estrella i estrella amb vol pausat
a la dansa ara els àngels han entrat.
I la muntanya s’extasia i canta
al ritme immens de la sardana santa.
Apunta, radiant, la nova albada
que els brins enjoia amb gotes de rosada.
Rera els estels i els àngels, fent com ells,
a la sardana arriben els ocells,
eixits de la bardissa
amb folla piuladissa.
I creix encara més la melodia
amb les clarors que el sol al món envia.
Branden boixos i alzines
per les cingleres
i, entremig de boirines,
les oliveres.
Qui podria comptar-les
tantes rodones!
Oh quin goig de mirar-les!
Semblen corones.
Cada poble dels vols de la muntanya
amb repics de campanes s’hi acompanya.
Des del cel a la terra, la sardana
va enrotllant la muntanya catalana
i els ròdols de l’amor en devessall,
oscil·len terra amunt i cel avall.
Ai sardana gegant,
que seguís fidelment ton ritme sant,
quan aquest cel tan blau
davalla al món la pau.
Ha començat la Salve matutina
i la Verge divina
amb el seu Fill, brillant com un robí,
somriu i fa més pur l’or del matí.
Montserrat ha reprès sos virolais.
Es fon la gran sardana pels espais.
Rosa d’abril, Morena de la Serra…
i calla el cel per escoltar la terra. |
