| Lletra | Del cel davallen les volves blanques
sobre la terra del meu carrer,
i mentres baixen ballen sardanes
dongs molt catalanes volen ser.
I el fresc airet fa de tenora
i elles fan rotllos tot saltant,
fins les admira… Si en saben tant!
Mireu que blanques, mireu que pures,
de nostra terra ja en porten sang.
Unes quantes les més porugues
ja es tornen fang.
El sol que ho sent ja vol mirar-les
i en treu el cap.
Molt amatent ja vol tocar-les
però no en sap.
La nostra terra
es vesteix de blanc amb gran delit,
la neu s’hi aferra i el sol fent-li un crit
s’agermana a la festa amb gran delit.
I plens de goig tots junts s’agermanen,
plens d’esperança plans i muntanyes
dansen amb joia i plaer, i tu noble dansa
a ses entranyes els hi dones vida i fe. |
