| Lletra | És la sardana de l’amor
la dansa bella del meu cor,
que arreu del món la sentireu
i sense voler puntejareu.
És la gran festa de la vila
puig es fan festes de tot preu,
i com que arreu l’amor vigila,
amb la sardana no hi badeu…
I al sentir a la tenora
tots anem a començar.
Tot dansant hi ha una fadrina molt xamosa
molt cimbrejanta i molt formosa.
Qui era ella al meu company vaig preguntar.
A qui dansant jo dong la mà.
La nostra dansa és germanor
ja que te Fe, Pàtria i Amor,
i n’és d’un poble llurs costums
i de la plana els seus perfums.
Per això a la festa de la vila
la cobla mai hi pot mancar,
si la tenora no hi refila
es veu tristesa en el mirar.
Ja que som aquí a la plaça
no parem de puntejar.
Quin plaer, més alegroi trobo en la dansa,
puix el seu ritme com entra al cor,
la sardana em distreu de l’enyorança
puig és la dansa del meu amor. |
