| Lletra | Una vela ran de mar he vist
en un matí ple de llum;
la blanca platja, oberta llargament,
era promesa d'un sentiment.
Oh! vila estesa com la mà amiga,
el teu cloquer apar símbol d'amor
i l'aire escampa sentors sinceres
que el foraster les sent fins al seu cor.
Sols una mirada...
Palamós ja és nostre;
que tindrà el teu cel,
el teu garbí,
les teves veles
i aquest mar tan fi?
Sols una abraçada
cal per recordar-te
com un bes encès
que el mar bressà,
com la petxina
que l'ona ens deixà.
Se'ns coneix enllà
gent de Palamós
fèiem taps i barques
gallarets i un vi daurat,
i no s'ha perdut
Palamós fan pipes,
una bella història
que la mar sempre guardà. |
