| Lletra | Petita la vila meva
amb esperances de gran.
Qui l’ha vist, qui la veu,
sembla les onades del mar
que quan canvia la marea
totes es fan, es fan més grans.
Més xamosa que totes les viles per mi ets,
per més coses que jo vegi
com tu no hi haurà res,
perquè tu ets ma terra,
ets ma terra més aimada
i a tu et vull ser fidel,
fidel per sempre et seré.
Sent el meu cor el teu nom
com un màrtir sent,
com un màrtir sent la mort
per tu la vida daria si el cas fos,
sent com ets presonera del meu amor.
Més xamosa…
Vila que t’obres de cap a cap
escampant arreu la flor de mans.
Amb goig immens, tot mirant el cel ben blau.
De rotllanes ets omplerta
quan ha arribat el teu aplec
i tota tu encesa balles
cercant la llibertat, al so del bell punteig.
D’alegria els meus ulls s’omplen
quan admiren els teus camps
ets per mi la més bella terra
de tots, de tots els pobles, els pobles catalans.
Totes tenen enveja, perquè ets bressol català
el poble desitja abraçar-te ja
ja que t’estima més cada moment, i a cada instant
Santa Perpètua aimada
a tu et seré sempre fidel
i els meus cants, senyeres triomfants
per tot arreu del món, el teu nom enlairaran. |
