| Lletra | Ell és un bon home empordanès
fill d’una terra especial,
amb defectes i virtuts.
El gran orgull,
és d’ésser un bon català
molt arrelat.
Igual que la vinya i l’olivar
com el cep i també l’olivera
ha donat fruit generós
perquè s’ha deixat podar.
És com el cant del rossinyol,
ben alegre i virtuós.
Nostre país serà sempre
un gran doll d’amor.
Ell és un home molt assenyat,
amb un gran geni natural i molt tossut,
un cavaller i bon amant,
un bon pagès home i paisatge junts,
amb eficàcia i gran dedicació
perquè el seu camp doni el millor
el seu bon fruit i el seu color
és un bon fill de l’Empordà.
Oh, quin país.
També la dona empordanesa,
creix ufanosa si està al recés
si ha de fer front a un gran temporal
sempre l’aguanta mai defalleix,
ella mai defalleix!
La nostra terra és un jardí,
amb uns colors universals
al vell mig de l’Albera i les Gavarres
amb la mar brava a l’horitzó
Quin horitzó!
Empordanesos dem-nos les mans
i ballem tots junts el nostre ball
el nostre somni és la llibertat.
Així és l’home de l’Empordà,
l’Empordanès! |
