| Lletra | Com ocells saltant del niu
intentem fer-ne volada,
des d’on fineix el riu
fins damunt la serralada
no amaguem mai l’orgull viu
de nostra terra estimada.
Si et lleves al matí
amb sol i el cel tot blau
ple d’ocells per les contrades
el cor s’omple d’il·lusió
i a la vida és agradable,
i ens sentim tots com ocells.
Que bonic que seria contemplar
les altures i canviar-ne el rumb,
tant la cimera com els barrancs
seria bo no tenir entrebancs
tindríem vistes i flairós perfum
ells, els ocells ho poden admirar
si admirar.
I com que ales no tenim
fins i tot junts amb estol
amb el cant ens divertim;
tota voluntat posem
i és el cant qui pren el vol,
i de joia ens saturem.
Si volar poguéssim
entre mans voldríem
els petits ocells,
si volar poguéssim,
carícies tindrien
els preuats ocells,
però com que ales no tenim
no podem volar com els ocells,
nostres cants els enviem.
Nostres cants els enviem. |
