| Lletra | Ve la nit
com bufa el vent,
tot ple d’estels
això és la tramuntana
que dóna força i empeny
l’esperit d’aquest país,
quina força, tot tremola,
gran enrenou, tot es sosmou
tot queda net, l’endemà farà sol.
Surt la llum, per l’horitzó,
el cel es va aclarint,
tot és llis transparent,
és l’Empordà, palau del vent.
Després i a poc a poc
ja tot es va calmant,
es veu un sol lluent
i un cel més gran,
serà una bonança que en gaudirem,
serà un respir ben acollit
potser vindrà un altre vent.
Sovint és proven les forces
amb el fort vent de llevant,
i si amb noces s’acabés
tots hi sortiríem guanyant,
i per molt anys.
Tu et l’àvia més vella
i menys sorprenent,
que en tot el món
ja mai si hauria conegut.
Oh tramuntana… tramuntana…
Ningú no sap els anys que tens,
fas fer història, fa molt temps,
ets com bressol, de l’Empordà. |
