| Lletra | Oh bonica vila empordanesa
tu que prop del mar sempre has crescut,
entremig de rocam i de pineda
de vinyes verdes i d’alguna surera,
al peu mateix del nostre Montagut
Cerclada per l’esclat de la rosada
i l’airet que refresca els pescadors,
el ruixim de la teva mar salada
i la teva gran blavor del cel robada,
oh bonica vila de Palamós.
Bella vila marinera
de cor noble i gest altiu,
fas olor de primavera
a l’hivern i a l’estiu.
Nom fet de gestes llunyanes
i de cants de pescadors
i música de sardanes
de tendreses i d’amors.
Bonica de matinada
quan llisca el sol per l’atzur,
quan el bes de la rosada
es fon dintre de l’onada
amb l’alè de l’aire pur.
És la vila marinera
la vila dels meus amors,
de totes n’és la primera
rica, ufana i riallera
Palamós, Palamós, Palamós. |
