| Lletra | El nostre cor refila
com un ocell;
cantem de nostre vila
l’encís més bell.
Penjada com un niu
dalt d’una branca,
cada any, quan ve l’estiu
muntanya amunt ella somriu.
Sé una vila catalana
que la besa el vent i el sol,
no hi ha vila més galana
que la de Castellterçol.
Si a l’hivern sembla pagesa
entremig de camps de blat,
a l’estiu té la bellesa
d’una dama de ciutat.
Enfilant-se dalt la tanca
d’uns vergers,
belles flors la fan més franca
perfumant els seus carrers.
Vila fresca i regalada,
o lai-là, quina fresca hi feia,
per venir a estiuejar,
o lai-là quina fresca hi fa.
Com que és vila de muntanya
o lai-là, quina fresca hi feia,
fresc l’oreig hi sol passar,
o lai-là, quina fresca hi fa.
Te pinedes oloroses,
o lai-là, quina fresca hi feia,
bones fonts i un cel ben clar,
o lai-là quina fresca hi fa.
Forasters que ve a la vila
o lai-là, quina fresca hi feia,
no se’n sol pas entornar
o lai-là quina fresca hi fa. |
