| Lletra | A la fi del camí
unes torres veiem
que s’enlairen tot coronant
de Peralada el seu castell.
Al teu redós,
nostra cultura ha revifat,
i el teu impuls benefactor
ha fet més gran el nostre esclat.
A Peralada el seu castell
és l’esperò de tota nostra gent!
Cantem!
A la fi del camí
unes torres veiem
que s’enlairen tot coronant
de Peralada el seu castell.
Per tu ballarem,
en germanor tots plegats
i de tot cor ens enlairem
i fem més gran el nostre clam.
A Peralada el seu castell
és l’esperò de tota nostra gent!
Cantem!
Joia estimada,
resplendor del nostre ahir,
restaràs dalt de l’horitzó per el favor
dels teus senyors, dels teus grans fills
dels seus afanys, ja mai esmorteïts.
Sempre rebràs, en tot moment
el nostre amor, el nostre esforç
nostre sentit d’agraïment,
per regalant-nos, per emparar-nos
per ser el far xamós
que guia els nostres fins…
per major delit! Nostre delit!
El castell de Peralada
és història i esplendor,
el castell de Peralada
és de música llavor.
Es honor!
Si la tenora sents refilar
vora les aigües del Llobregat
l’hi has d’atansar, sense dubtar,
que anem a ballar…
al palau de Peralada.
als jardins dels seu castell,
la sardana revifada
que ens aplega
ara, per sempre i en tot temps.
Tots gaudirem per sempre més! |
