| Lletra | La gran reposada
Al veynat de Alou:
-Segueixi la marxa -
Ja ha reposat prou.
Pro, no, que s'recula,
Algom nou hi ha,
- No vé una columna, -
Se ha de espavilar.
Tornem cap Alpéns;
Allargase l'pas,
Que avuy no se'u torna
Ni un soldat ras.
Al entrar al poble
ja nos van titrant,
Pro Auget nos anima
- Minyons! Endavant!
Jorn serà de glòria
que'n Saballs'ha dit
Que avuy es l'dia
d'amarràs al Cabrit.
Cor, minyons,
que l'poble es nostre,
Las murallas sien llurs pits,
Foch!, al mitj del blatdemoro
que hi ha soldats ajupits.
Vigilarne si embesteixen,
Si, ja avansan, Ferms aquí!
Viva Déu que aquí no's passa,
o ben mort o bon carlí.
Ja á la primera descarga
esporuguits han quedat;
Animo, noys, que ja'ls voltan!
Per un y altre costat
se fa fosch, més no importa,
victoria tindrem, minyons,
que Viva l'Rey! l's crida el poble
y
Viva!'s crida pels turons.
Vingué a dans claror de lluna,
Dàrem quartel als no morts,
pro ni habia en algunas casas
que allí tancats's feyan forts;
De mitja nit a la una
per ells remey no hi hagué;
pues, ells, cançons i brigada
en nostre poder caygué.
La victoria era cumplerta,
Cabrinetti n'era mort;
Vila, Auguet, Saballs y'ls princeps,
que viscan cridem ben fort. |
