| Lletra | Nit brillant de primavera
que contagia el neguit,
un neguit que desespera
i que em fa bategar el pit.
La terra està perfumada
d’espígol i romaní
i les gotes de rosada
són perles per tu i per mi.
Estic sol al mig la prada
amb el cor ple de dolor,
apartat de la besada
i anhelant el teu amor.
Ací sota l’estelada
amb el blau, ben blau del cel
somnio amor, estimada,
que tingui regust de mel.
Porto el llavis ben encesos
com la més vermella flor
i tinc el braços estesos
i una espina dins el cor.
El grill canta una tonada
que l’amor ja surt del pit,
tinc un bes per tu, estimada,
sota el blau d’aquesta nit.
Grills i estels van a parelles,
l’astre nit segueix el sol,
no em deixis amb les estrelles,
vine amb mi, no em deixis sol.
Vull donar-te una abraçada
i sentir els batecs del pit
i el neguit d’una besada
sota el blau de l’infinit. |
