| Lletra | Veniu, companys, veniu, veniu!
A Cornellà,
quan hi ha sardanes
sempre hi fa de bon ballar.
Oh! Amb quin delit
quan hi arribem hi trobem els amics,
tan bons amics
aquell jovent tan animós i amable,
i aquelles noies que hi ha
que tant es fan estimar!.
Fa goig de veure-hi aquell esplet d’infants,
tants de nois i noies,
tanta simpatia
tanta joventut!
Amics de Cornellà:
Salut!.
Visca Catalunya!
Visca tothom de Cornellà,
visca el dansar i l’amor!
Visquin les sardanes
que ens fan germans a tots
i ens fan més catalans!
Ballant-ne m’hi trobo tan bé
que em plau de ballar-ne on sigui:
ballar-ne a la Plaça, a les Aigües o a l’escola
ballar-ne al camps d’esports, o a can Mercader;
també al Patronat, o bé a l’Orfeó, tot m’és igual
és Cornellà.
Són les sardanes el símbol etern
i valent del poble català,
i amb germanor i esperit generós
i obert tots el podem formar.
A Cornellà les sardanes són flama,
són alegria, són vida, són or i sang!
Si a Cornellà heu vingut algun cop
a ballar-ne hi voldreu tornar;
aquell record d’amistat
i de joia sincera voldreu refermar.
Nens, avis i jovent: veniu-n’hi a ballar!
No hi ha sardanes con les del meu Cornellà. |
