| Lletra | Tota la terra s’omplirà
de la sardana el ressonar
i floriran arreu anelles
i amb lluïssors de sol i estrelles
resplendirà aquest nou demà,
més proper sempre i menys llunyà….
I les il·lusions rebuides d’esperança
han de tornar a reviure en el cor de cadascú
i mai més ja de res podrem sentir recança,
ni l’odi mil·lenari mai més per ningú.
L’alegria i el goig ens faran de bons companys
que ens donaran sentit i encís i alè de vida
i els més purs i els més nobles dels sentiments i afanys
per tot s’assoliran sense fre ni mida.
I, els nostres peus contents
podran sempre dansar
ja lliures d’entrebancs,
de tot destorb i nosa
i la sardana, a tots
ens agermanarà
amb cants de veritat i dansa esplendorosa.
I tot el que eren tenebres tindrà gran claredat:
no hi hauran ignorants, ni més crims, ni mentida.
Mai més l’home per l’home el veurem esclavitzat,
ni amb planys, doncs fins i tot la mort serà engolida.
I, així, els nostres desigs
podrem veure acomplerts
quan dansant, celebrem
aquest esperat dia
podent unir el nostre Art
amb el de l’univers
i de nou prendre part
dins de sa harmonia.
I, en el mar i en la terra ha d’alçar-se la cançó
que ens sortirà dels cors lloant el Creador. |
