| Lletra | Lloc, lloc que amaga la muntanya avara
que enlairat a la carena rius
o dorms en silenci ombriu:
l’ocell de la pau que aixeca el vol
nia a dalt dels teus cims,
a dalt dels teus cims,
nodreix els teus pins,
els teus pins,
pàtria de la llebre i l’esquirol,
l’esquirol.
Lloc que el silenci de la serra empara
il·lumines els esguards i rius.
La nit t’amanyaga,
l’alba t’afalaga
drings de campana
que s’emporta el vent.
La plaça reposa
i encara no gosa
desvetllar el somni clement,
tant clement.
Teixits d’amor als teus carrers s’aturen
antigues veus, batecs que al pit perduren,
Castellterçol, l’esguard dels que amb tu es fonen
omple de llum la tarda.
Poble amagat amb un deix de melangia,
cants oblidats, remors silents,
retornen amb tu,
secretament, discretament també,
i es torna més subtil
la pau que aculls.
Guardes un glop de joventut malmesa,
i encara somrius a l’ull que badoqueja:
jocs que il·luminen la muntanya clara
i que amaren els cors de delit
porta la calma al neguit |
