| Lletra | Curts:
Al peu mateix de les Gavarres
una vall petita hi ha
rodejada de sureres
molt a prop del Belitrà.
La verdor de les pinedes,
l'aroma del romaní
i l'encís de les sureres
que voregen el camí.
De la muntanya a la vall,
de la vall fins a la mar,
l'Aubi sembla un gran mirall
transparent, limpid i clar.
Llargs:
A la vall hi ha una gran calma
la cinglera s'ha adormit,
un silenci omple l'aire
de frisança i de neguit.
La llum és esblaimada
el cel es torna fi,
ara torna la ramada
a la cleda pel camí.
Ara ja el ramat reposa
i l'esquella no se sent
i quan la nit és desclosa
calla l'arbre i calla el vent.
I quan la tardor arriba,
els ruixats, el llamp, el vent...
les fulles dels arbres cauen
embrunides, lentament.
Sota de la nuvolada
el cel és tot ple de foc,
darrera de la carena
el sol s'ha quedat tot groc.
Molt neta i cristal•lina
l'aigua va recs avall
per omplir la riera
que travessa la vall.
El corrent de la riera
cap al mar corre furiós,
per arribar-hi no té espera
inundant mig Palamós,
Palamós! |
