| Sardana | Catalans a l'Alcàrria |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Millan, Lluís |
| Lletra | Primera lletra: Dolça mareta aimada que lluny de tu que n’estic pàtria meva enyorada no veig ton cel bonic. El pastor per la muntanya la blanca vela pel mar seràs sempre Catalunya nostre guiatge clar. La traïció volgué enfonsar-te i el pit donàrem amb afany que Catalunya sols pot ésser per els valents catalans. El camperol deixà la falç l'esteva el llibre l’estudiant l’obrer l'empresa Tots a lluitar ben alta la senyera i vencerem que la pàtria ho espera Anem cap Aragó cap a Castella el món va contemplant la nostra gesta Tots endavant i que la historia digui que som ben dignes d’ésser Catalans Segona lletra: Terres altes de l'Alcàrria fusells sempre vigilants planúria immensa i freda trinxeres i alzinars ací fa temps ja lluitaren els nostres avantpassats i un camí ens assenyalaren el de llibertat. Pluges i vents. bales i obusos nosaltres Ferms aguantaren fins que a triadors i a intrusos per sempre mes foragitem. Matí tranquil, blau cel ja lluenteja de resplendents estels d'estranys enveja Rierols de sang entre mig de blat deixen pits catalans que heroics la terra reguen. La pau i llibertat vencent assolirem i sempre combatrem qui ens la vulgui usurpar i es podrà dir que a l'Alcàrria lluitaren els catalans fins vèncer o morir. |
| Quant. Lletres |