| Lletra | L’alba un altre cop despunta
ja com una mola de foc;
els portals de les masies
van obrint-se poc a poc.
Les aus pels boscos refilen;
obren son calze les flors
i els aires purs despedeixen
les més virginals olors.
Les papallones voleien;
la terra s’omple de llum,
i els pastors amb les ramades
s’enfilen muntanyes amunt.
Mentres les ovelles i els bous a parelles
pasturen amb ànsia, mugint i balant,
al peu d’una alzina, la més gegantina
d’aquelles muntanyes que besa el llevant.
I cada migdia vessant d’alegria
els pastors i nines s’agrupen allí
i sempre joiosos punteixen airosos
la nostra sardana el ball més diví.
Sardana bella sardana,
dansa dels molts bells records
tu ets l’encís de nostra terra
i la pau dels nostres cors.
Que ditxosos sigueu sempre
fills de l’Empordà,
i els que sota de l’alzina
veniu a dansar. |
