| Lletra | Rierol que vas somniant
en bressol d’ones i estrelles….
rossinyol que vas captant
pur amor polsant
l’arpa amb dolçor…
d’esperança i d’il·lusions
deume’n somnis i cançons,
per fer viva troba del neguit
que juga en mon pit
d’aquell jorn flairós
de Maig joliu
que en ell, gelós,
l’amor féu niu,
i en mos llavis brilla una oració
que a Déu volant es torna un plor…
consol i temor.
Pel camí d’un raig d’argent
porta Lluna a l’estimada
mon turment.
Són tes mans nevades com les flors del taronger
suaus llaçades que em deixaren presoner… presoner
I els teus rulls d’or
brims de sol resplendent
flama en el cor
claror en el pensament
i el teu mirar
polsim d’alba i estel
mirall que em feu copsar
de ton ànim el cel….
Per això t’estimo
com l’ocell a ses ales,
com la flor a la branca
com la neu al cim.
De bat a bat obre, nina ton cor
i deixa que entri mon dolç plany d’enyor…
I pel raig de lluna
que el missatge et porta
donem amb tes notes
son bateig sublim;
i amb l’alè tebi d’un sospir
fondré les boires del neguit
i com els teus ulls blaus
serà l’infinit. |
