| Lletra | En el racó del nostre indret
mai fa calor, tampoc fa fred
l’aire embaumat de romaní,
algues i pi,
escampa arreu, per tot,
el nostre cant d’amor.
Somni dels teus amors
et Costa Brava
Dolça perla empordanesa.
Déu t’adornà
de rics tresors….
fèrtils pinedes….
platges belles…
fines flors de tots colors
i un mar ben clar.
El delfí n’és rei d’eix mar,
que amb son instint malvat, roí,
colpeja sens pietat
la xarxa del marí.
Malgrat, el mariner
es deleix amb gran fretura:
treballa nit i dia
amb gran deler….
pressentint jorns d’alegria.
Sa filla amb trenes d’or, s’afanya
i cuida de les flors amb gust,
que el diumenge un jove mig confús
l’anirà a cercar per ballar la sardana.
I, anant dansant,
si n’hi dirà de coses….
bon record d’una sardana
que n’és sempre cant d’amor.
Cant d’amor….
Costa Brava i l’Empordà
sou l’espill del català
amb la Sardana
que és el crit de germanor.
Oidà. |
