| Lletra | Jorn venturós per mi fou quan et vegí:
clar ton esguard, ple de dolçor ton mirar;
sembla que senti encara
ben aprop meu l’escalf
de tos llavis flames d’amor,
d’un amor encès, foc etern i pur.
Jo sóc per tu, nina del cor,
jo sóc per tu, tu ets mon amor,
i en ton mirar cerco el repòs.
Quin dol al veure marcits
aquells moments de goig que els dos
sota un arbre arraulits
hi passarem, al cel els ulls fits.
Avui estic trist,
sols ploro d’enyor;
que sols tant lluny!…
L’esguard tinc humit,
ple d’angoixa el cor
que arreu sospirs al vent esmuny.
Sol, mon pensament,
consol cel amunt
cerca innocent;
mes ai, que ni en els estels
que semblen tos ulls
un bri n’hi veu…
I adormit en son parpelleig
hi somnio tota la nit.
De bon matí em desvetlla el rumoreig
festiu
d’un ocell que ix del niu
i amb mi va cantant:
Jo sóc per tu, per tu
n’és el bategar constant
d’un cor que gronxa l’enyor
al dolç i al manyac vaivé
del vent. |
