| Lletra | Dang, dang!
més amunt del Corraló
se sent tocar aquella melodia ufana,
més amunt del Corraló
se sent el toc joliu de les campanes
i nosaltres l’escoltem allí
sovint bocabadats,
com van repicant: dang!
Ja som al Replà
i ens hi trobem bé.
Juguen sentiments
quan repicant
els van enlairant.
Així són les campanes
del nostre vell cloquer.
I quantes, les rierades que haurà vist,
que han inundat
els nostres camps?
I quantes, les ventades que ha patit
fortes pluges
i grans tempestes?
Malgrat tot ha aguantat
i ens va acompanyant
per aquesta vida…
(ara encara més)
mostrant-se a tots amb
el seu nou semblant.
Quan per la festassa gran
les campanes trillejant
tot el poble es remou
ja tenim enrenou:
voleien per a fer la crida!
Però quan arriba el dia de tocar,
molt lentament,
un altre toc:
tinc tanc que és el so d’enterrament
pren una aire de tristesa.
Tocava ben content
pel nostre naixement.
Plagui a Déu, també, que anunciï
de la vida el traspàs i acabament.
(Les tres darreres estrofes són una adaptació lliure de fragments
de la poesia "Al campanar de Les Borges", escrita per Antoni Sardà i Sardà el 1960) |
