| Lletra | Plana esplendent
oberta al vent
i al sol clar que la il·lumina:
aplec de gent, a cor batent
que sent granollerina.
Tot el Vallès
amb foc encès,
abrandat per la sardana,
ja no té en res
tant d’interès
com en fer la gran rotllana.
Nascuda al mig de singular cruïlla
de rutes i d’antics camins romans,
la vila ha anat obrint les seves mans
i avui ha esdevingut Ciutat Pubilla.
Mercats i cent Fires l’han bastida,
trobada de pagesos i pastors;
la música i la dansa, sos amors,
li donen el batec constant de vida.
La gent de Granollers et crida: “Vine!
Dansem agermanats donant les mans,
amb tots els altres pobles catalans.
Frueix de l’amistat granollerina”. |
