| Lletra | Curts:
Hi ha una parella que a la festa
si la voleu trobar
a la Plaça de Sant Jaume
van a ballar.
Són el símbol d’una raça
que mai mor,
i al so alegroia de la sardana
dansen tot posant-hi el cor.
En Pepito tot seriós
la Quimeta somrient,
sembla que han baixat els dos
del firmament.
Dona goig de veres
veure’ls puntejar,
la bella dansa
del poble català.
Llargs:
I, mentres van ballant
tots els que hi ha al voltant
s’encomanen el ritme
que ells van marcant.
I quin goig que fan
amb la mirada al cel
i els compassos contant
amb veritable amor i anhel.
Son contagiós i bell somrís
sembla talment baixat
de l’immens paradís.
I el tic, tac, tic, tac
del rítmic tamborí
fa remoure en son ser
un goig intens que els fa extremir,
sentint la dolçor i el benestar
de dos cors que bateguen
àvids d’estimar.
Apa tots preparem-nos
per saltar.
El tible alegre els parla
amb to sentimental
allunyant de l’esperit
tot allò que els fa mal.
I melodiant
recorda amb accent melindros
el temps que va passant
tot melangiós.
I quin goig que fan
amb la mirada al cel
i els compassos contant
amb veritable amor i anhel.
Son contagiós i bell somrís
sembla talment baixat
de l’immens paradís. |
