| Lletra | Dolça flor brotada en mig de les ginestes.
Camperoleta i rosada quan despertes.
Somrient d’il·lusió
mirant al cel…
Si entona el seu color
amb els ulls teus.
Joguinera i xamosa
i a vegades ploranera
més bonica que una rosa
collida a la primavera.
Pintadets els teus cabells
pels àngels que de nit et vetllen.
Fins et canten els aucells
cançonetes que t’endormeixen:
Dorm nina encisadora,
que el teu bressol gronxem
amb l’Àngel de la Guarda
demà et despertarem.
El somriure dels teus llavis
falaguer i encisador,
torna infantets a n’els teus avis
i els plora el cor d’emoció.
Tes carícies dolces esvaeixen
i manquen penes i tristors.
Els teus ulls quan miren
semblen destells d’alegria,
que desperten joia
a l’esemps de contemplar-los.
Dolça nina de cabells daurats
i galtes roigesades,
pomell de flors
és el teu cor d’infant.
Ets Roser la més bonica
de totes les nines,
fresca com l’airet
de matinada a l’Empordà.
Cobrada de sol i tramuntana.
Pubilleta catalana
és la Roser…
… Roser…! |
