| Lletra | A resguard de l’oratge de marina
en la pau del silenci acompassat
et recordo ballant una sardana
fent rotllana amb la gent de Canyamars.
Com la canya fent aplec
no és mai sola el canyamar
així et penso jo trobar
sempre acompanyat pels teus germans.
Sota el pi que verdeja la muntanya
en la lleu sintonia natural
per tu canta aquest cor una sardana
en record d’aliança personal.
Com la canya venç el riu
arrelant-se sempre en grup
així cerco jo aixopluc
entre el bon caliu de vells amics.
I quan tot de cop, amb la ventada
la canya s’ajeu al seu passar
com si fossin mans que fan sardana
les altres les recolzen sens dubtar.
Voldria jo com tu, trobar-me
voldria jo també, sentir-me
envoltat de tots aquest germans
agafats de les mans, fent sempre el cercle gran.
L’alè del teu amic has de sentir-lo
el foc del teu germà has d’avivar
que junts es fa la vida més sentida
doncs és molt buida la mancança d’un company.
I si lluny de aquí estàs, tot sol
si t’esborra la memòria que a tu et troben a faltar
La, la
L’alè del teu amic has de sentir-lo
el foc del teu germà has d’avivar
i canta amb tots nosaltres la sardana
que sigui ja per sempre dels amics de Canyamars. |
