| Lletra | Les veles mar endins,
enllà de l'horitzó,
pel llom dels blaus camins,
saluden S'Agaró.
Fent voleiar banderes
passen les naus veleres,
diuen - adéu - lleugeres,
criden - adéu siau.
Bé tornaran alades com gavines
amb un estol d'ondines saltarines,
que ballaran tot jorn al seu entorn.
A S'Agaró, si hi ha sardanes
i alça la tenora el crit,
pel mar s'escampen les rotllanes
fent més ample l'infinit.
El refilet que fa el flabiol
afua el vol
i s'enfila al sol
i es va perdent
com estel brunzent
que lluny s'apaga.
Tremola l'ombra de l'arbriçó,
la teranyina i el brollador,
i bat escumes, el tremolí del tamborí.
A l'ombriu dels gais jardins
amb flors i clarianes,
ens arriba el so més clar;
oidà!
I puntegen els fadrins
els cants de les sardanes,
si una noia els don la mà.
Adéu, banderes de viu color;
no em feu recança, no em feu tristor.
Si un jorn solcava la ruta blava,
jo em llanguiria, ferit d'enyor;
si un jorn deixava la Costa Brava,
s'enyoraria el meu amor.
Les veles mar endins,
al cel una cançó,
les roses pels camins,
l'Església en un turó,
i un vol de pins
cenyint jardins
és S'Agaró |
