Lletra de Lloret, mil anys

Lletres de sardanes

Informació

SardanaLloret, mil anys
Autor de la sardana
AutorDomènec i Moner, Joan
LletraCurts: Avui alcem els cants amb tota eufòria i el goig que tots sentim ens surt del cor, perquè commemorem mil anys d’història i aquest passat ja forma un ric tresor. Ens plau de mantenir-ne la memòria. Mil anys són densos sempre en contingut: un llarg camí fressat, moments de glòria i d’altres de difícils, que hem viscut. Llargs 1: La nostra arrel, amics, és ben llunyana, d’un temps remot d’ibers i romans. Del cim dels vells turons fins a la plana trobem el rastre clar dels habitants. Tenim poblats de tribus primitives i arran de mar, les restes d’un castell. En tots hi descobrim llegendes vives així que traspassem el seu cancell. La vida amb Maçanet ens agermana des dels orígens fins al temps recent. És justament en plena edat mitjana quan va sorgit el Lloret independent. Un poble inicial de pagesia alçava el temple vell a Sant Romà i, amb noble esforç, al seu redós creixia pendent d’algun senyal del campanar. A força del treball i gosadia vencent els infortunis de l’atzar, aquell poblet els braços estenia fins a tocar la sorra arran de mar. Aquell caliu nascut a la Sagrera no ha esdevingut mai cendra ni és pas fred. I en celebrar els mil anys, la vila entera ret homenatge al primitiu Lloret. Llargs 2: Ja hi ha algun pescador vora la platja, ja solca alguna barca el litoral. Ja s’alça, amb nova fe i amb nou coratge, un nucli urbà a la vora del sorral. Sorgeixen mariners que, amb mà segura, dominen vents i veles i timons i es llencen, decidits a l’aventura, buscant fortuna en l’àmbit d’altres mons. Amèrica i Lloret: dos noms insignes que evoquen moltes gestes del passat i, alhora suggereixen més consignes mirant vers un futur esperançat. En l’època moderna del turisme Lloret ha obert el cor de bat a bat i ha mantingut, negant-se al servilisme, els seus segell i personalitat. Hem fet la vida intensa com a poble sentint interiorment la plenitud. La nostra història ens dóna un aire noble com el que té el llorer del nostre escut. Alcem, com el trofeu d’una victòria, la copa que és un símbol d’amistat. brindem per una llarga trajectòria viscuda sempre en pau i llibertat.
Quant. Lletres