| Lletra | Ning, nang, ning, nang, ning
fan les esquelles
de les ovelles
bo i pasturant.
Nang, ning, nang.
La pastoreta va menant
vers la prada
d’herba gemada
a la ramada
que lentament va avançant
fent l’esquellic
ning, nang, nang, ning
Sota la tranquil·la
pau, que brinda el prat joliu
on l’ocell refila
i la natura amb goig somriu,
deixant la flauta i el sarró
llença la pastora el ritme
bell d’una cançó:
Cimes regalades
les del Canigó
bell sojorn de fades
d’atraient bellor,
cimes regalades
on hi ha el meu pastor…
neu que regalima
diu que ve el temps bell
i de l’alta cima
vindrà el meu donzell
i el meu cor que estima
gosarà prop d’ell…
L’anyell que salta alegrement
duu en el seus ulls l’or de ponent,
l’ocell fa un himne triomfal
al temps primaveral
i davalla dels cims el ressò
de les notes boniques de la cançó:
Cimes regalades
les del Canigó
que escolteu tonades
del garrit pastor,
si el seu cor s’enyora
tan aprop del cel,
sap que la pastora
l’espera amb anhel
i se li adelera
el batec del cor…
Amb la primavera
florirà l’amor! |
