| Lletra | De tu sardana meva
guardaré un bell record
ella a la meva dreta
dansava plena d’amor.
Gentil és la donzella
la que estimo jo.
Barcelonina,
quan vindràs al meu costat
que jo t’espero
aprop del mar.
Com l’últim cant de la tarda,
jo et canto estimada
darrera de les muntanyes
ja s’hi ha fos la llum del sol
cobrim els cors,
la llum de nostres cants
omple la vida.
Com la pregària piadosa
que ens uneix sota d’un cel blau
Catalaneta, Barcelonina
les mans unides com un pomell
que jo t’estimo Barcelonina
com nostra terra bell fruit del cel.
Ets tant bonica, Barcelonina
que jo t’estimo amb tot el cor,
tu tens la gràcia d’un ram de roses
com nostra rambla plena de flors
nostres avis ja dansaven
barretines fort vermell
el porró sobre la taula
i el cor noble en tots ells.
Nosaltres Barcelonina
dins del cor sabrem portar
nostre escut voltat de glòria,
com tot diguin en català. |
