| Lletra | Entre les roques, tocant l’aigua
un petit llac s’hi ha format
es com un mon de fantasia
corals i algues, del blau mar.
Margarideta petitona
al descobrir-lo s’ha quedat
extasiada contemplar-l’ho
i aprop d’aquest s’hi ha sentat.
No falten petxines, ni peixets
que tot saltant digui cosetes a l’infant
tenim una caseta, aquí dins d’aquest llac
es una caracola, que el mar ens ha portat.
Quan surten les estrelles, cada nit
a dins de la caseta escoltant
el cant de la sirena,
i el mar com un bressol
mentres tots fem nonetes
santa pau.
Llavors l’infant amb ulls molt tristos
mirant el cel també els hi diu:
com que fa temps, jo no tinc mare
en el bressol ja no hi ha cants.
I en aquell moment,
l’infant es trobà sobre la falda
un bell cor
Margarideta petitona,
ja te qui canta la non non.
Sobre el coixí
i aprop la galta
la caracola va cantant:
non-non, non-non,
ja dorm l’infant. |
