| Lletra | La verda vall del Freser
té la porta a Campdevànol,
és l’acollidor cancell
que convida reposar-hi.
La gent, de temps arrelada
del paisatge i del treball
en fa el cant de la sardana
que uneix l’amor i l’espai.
Campdevànol, vila alçada
els estreps del Pirineu,
la de la Gala i de la Dansa,
la de la rella i el mall,
ha assentat l’anomenada
en l’esperit i en el treball,
i és d’essències catalanes
de les que no moren mai.
Amb l’amor a la sardana
la vila atrau al veí
vestida de verd muntanya
i amb olors de roure i pi.
Campdevànol terra nostra!
regada amb aigua de neu,
si pel fred està batuda
gosa de benigne estiu.
Faci fred, faci bonança
l’animem els que som d’aquí. |
