| Lletra | Vall de Campmajor
mare d'un pastor
que avui fa memòria
de la seva historia.
És com la sardana
rodona i humana
si la vols seguir
escolta'm a mi.
Ja de ben petit
saltava del llit
per dur la vacada
a mi encomanada,
damunt del quintar
per a pasturar.
La Grisa i Vermella
tan fines d'orella
saltaven brunzents
córrecs i torrents
mentre la Ventruda
restava ageguda
mastegant l'herbei.
Jo era com un rei.
Que de bon matí
ja es feia obeir.
Quan veia segura
la seva pastura,
damunt paperots
traçava ninots:
el morro i la pota
del gos, la Casota
que ens aixoplugava...
tot ho dibuixava:
L’arbre despullat,
l'ala del teulat
i l'alta pallera
que plantada a l'era
semblava un gran cor
més lluent que l'or.
I prou que em delia
per ser un pintor un dia
en veure en les flors
formes i colors,
en els núvols, veles,
i en el camp les teles
que en un temps llunyà
podria pintar.
Més com que el temps vola
vaig trobar l'escola
i el mestre més just
per pintar-hi a gust.
A dintre la vila
que s'alça i perfila
a prop d'un estany
que el sol té per bany.
Amb el més gran zel
des de Sant Miquel
I amb la bicicleta
com una sajeta
hi anava brunzent
feliç i content.
Quan en vaig saber
em va omplir la fe
de ser bon pintor
en lloc de pastor.
Colors i pinzells
són els meus joiells
i és amb la pintura
que vaig de pastura
damunt l'Empordà
tan net i tan clar. |
