| Lletra | Quan el veuran de lluny, d´aprop
quan et diran de lluny, d´aprop.
Veuen, parlen i miren
el sardaneig centellejant
quins s´en delicten i en parlen
gaubança plena tindran
Mans amb mans tot puntejant
rotllana fan com si fos una
una i una i només una
veuran i diran: són ells,
llampurna de Catalunya.
En una contrada plana
daurada arran de mar
saltirona que fa sardana
llampurneja com un far.
Catalunya està joiosa
de tenir com té al Vendrell
una colla prodigiosa
que el fa ser un país més bell.
La mira amb gran delícia
la sent amb emoció
la mima i fa carícies
i per res d´aquest món
voldria perdre el seu penó.
Anys i més anys d´alletar-la nina
de sertir-la com un fill bonic
cinquanta-sis ja en fa que matina
que tresca exalta i té niguit.
Quan et veuran de lluny
quan et veuran d´aprop
quan et diran d´aprop, de lluny.
Quina serà aquesta colla bona
de la que tant en diu i s´en desviu
pregunteu-li aquest nom que tant sona
que tanta festa en fa lloa i somriu.
Digues, parla, saber-ho vull !.
Els Dansaires del Penedès
són els nins bonics del meus ulls jolius. |
