| Lletra | Si caminàveu pel passeig del Carrilet
us tocaria el buf del vent a cada indret,
tant se val a cada indret.
Quin bo que fa de passejar
de passejar de bon matí;
si l'aire és fi
ja pot bufar.
D'hivern té un caire de tristesa
amb plantes sense fulla
i sense mica d'ufanor.
L'estiu hi és rialler
vestit amb tantes tonalitats
de llum i de verdor.
La Primavera hi riu
amb la brotada de cada any
que el vent remou a poc a poc,
i la tardor hi dibuixa cada anyada
tapissos florejats
d'ocre, torrat i groc.
Amer als nostres peus
canta i treballa,
guardat pel gran gegant potent
del campanar,
i al vostre entorn tot viu,
reposa i calla,
tot ens convida, doncs, així
a reposar.
Quants arbres, quanta fronda i quan color.
Prenem el corriol que ja s'acosta
l'indret joliu de la Font del Turó. |
