| Lletra | Curts:
La ginesta altra vegada, amb tanta olor
és la meva enamorada quan ve la calor
per donar-li una abraçada a dalt del serrat,
he pujat i m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
la ginesta al sol es regirava al sol rient.
Llargs:
Jo la prenc per la cintura
en renou va la tisora
fins que el cor, fins que el cor m’ha dit prou
l’he desflorat.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada be
m’he girat de sobta
amb el mar de cara
que com cristall brillava,
i amb el pom en l’aire
he arrencat a corre cap avall.
La ginesta altra vegada, amb tanta olor
és la meva enamorada amb la calor.
La ginesta altra vegada,
és la meva enamorada
amb besades i abraçades
m’ha deixat tot perfumat.
La poesia que ha donat lloc a la lletra de la sardana es:
La Ginesta
(poema)
Joan Maragall i Gorina
12 de Juny de 1907
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve el temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat,
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un temps que enarborava,
feia un sol molt resplendent,
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura
l’estisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar...
M’he gira al mar de cara,
que brillava com cristall,
he aixecat el pom en l’aire
i he arrencat a corre avall. |
