| Lletra | Curts:
Sardana, bella dansa gentil,
goig de tots els catalans.
Bell esplai,
ni vells ni joves se’n cansen mai.
Y l’anella s’engalana
amb galtes com clavells,
amb llavis com la magrana
i veus com cants d’ocells.
Bonica i endiumenjada
va la dansaire gentil,
gràcil com il•lusió alada
bella com la rosa de l’abril.
Llargs:
Que es bonic el dansar
amb content, pau i germanor
tot deixant-se bressar
pel ritme dolç d’un cant d’amor.
Que es bonic el dansar
amarat de claror,
pres d’una mirada.
Més que el dring dolç del teu parlar,
més que la gràcia del teu cos
el que em plau tot hora admirar
çe que m’encisa i meravella.
Són els teus ulls blaus i bonics
bells com la estrella del matí
ells són una carícia fina
i mirant-los s’hi endevina
el que sols l’amor pot dir…
Ballem sardana que és costum vella
que ens porta joia i du l’amor,
mentre’s el cant refilarà
en nostre pit hi naixerà
l’alè de fe que fa vivent la gran anella.
mentre’s l’encís hi haurà
dansarem com a germans
ballem sardana, som catalans |
