| Lletra | Els ocellets, fillet meu, se bressolen
amb el va-i-ve dels florits branquinyols.
Els ocellets que a l’hivern se condolen
no tenen mare que els faci petons.
Riu, tendre infant quan jo et faci manetes
riu com els àngels que juguen al cel,
que la marona sap fer unes festetes
dolces, més dolces que bresca de mel.
Sobre ma falda, on te vetllo encisada,
jo et bressaré fins que et vegi adormit,
com bressa l’aire les flors de la prada
quan es desperta del son de la nit.
Quan siguis gran i jo sigui velleta
guia’m com ara jo et guio en a tu:
les meves ales d’humil ocelleta
sense un costat no em podrien pas dur.
Les pobres mares llurs àngels bressolen
tot refilant les més belles cançons.
Els ocellets que a l’hivern se condolen
no tenen mare que els faci petons. |
